La nostra primera suggeriment es troba a Aia, a la plaça del poble, al costat de l’ajuntament i l’església. Es tracta d’un restaurant petit portat per una família del poble que prepara uns menús exquisits. Sempre pots triar entre tres primers i tres segons plats per acabar amb unes postres que s’anomenen Aia i que són una delícia per als més llaminers.
La veïna localitat d’Orio és el lloc perfecte per gaudir de peix a l’estil “Orio” amb aquell sofregit d’alls i pebre de cirereta que tan bé acompanya qualsevol peix, especialment el besuc. Són molts els restaurants d’Orio on es pot degustar aquesta menja, com l’asador Joxe Mari o el Katxiña, però a nosaltres ens agrada especialment el Xixario. Tots són garantia per dinar i/o sopar deixant-te un sabor que serà inoblidable.
Un lloc per degustar un menú preparat pels alumnes de l’escola d’hostaleria de Karlos Argiñano a Zarautz i que es troba a l’inici de la pujada a l’alt d’Orio, direcció Aia. Cal reservar amb temps i recordeu que el restaurant està obert en període de formació, és a dir, de novembre a juny més o menys.
Aquest asador de Getaria és un lloc que ens agrada recomanar per a celebracions especials. Fer-se un homenatge aquí és un regalàs, un luxe per als sentits i una bona excusa per visitar el poble on va néixer Juan Sebastián Elkano, la primera persona a circumval·lar el món amb la seva nau Victoria.
Aquest restaurant és una bona opció, especialment si es visita el museu Albaola a Pasajes de San Pedro. Només cal agafar la motora a l’embarcador i creuar a Pasajes de San Juan per gaudir d’aquest preciós poble i menjar en un restaurant que conserva tot el seu caràcter i on es menja de meravella.
Molts dels hostes de Bizkar ens pregunten per sidreries i a nosaltres ens agrada recomanar Petritegi. En aquesta sidreria hi ha una Kupela (botta de sidra) que ens recorda com aquesta beguda impedia que els mariners bascos que s’aventuraven a la caça de la balena a Terranova al segle XVI patissin el temible escorbut. I és que la presència de moltes sidreries a Guipúscoa es deu als “tolares” (premsa en euskera) que proveïen les expedicions que salpaven cap a Terranova per a la caça de la balena i la producció posterior de saïm, oli extret del seu greix i que era el “petroli” del segle XVI.
